Curriculum

Logo Mos Cantars

L' Associació Cultural Mos Cantars (ACMC) es va fundar l'any 1979, per portar a terme estudis i activitats relacionades amb la música i el cant coral. El seu nucli principal, el Cor Mos Cantars (CMC), s’ha mantingut fins a l’actualitat com a formació musical de cambra. Ha ofert concerts a diferents localitats de les demarcacions catalanes, d’Andorra i de França i ha participat, en moltes manifestacions musicals. Des del seu inici, el CMC és una formació coral que s'ha especialitzat principalment en música antiga. El seu repertori l’integren obres que van de l’Ars Nova fins al Classicisme, passant pel Renaixement i el Barroc. L'any 2011 l'Ajuntament li concedí el Diploma al Mèrit Cultural a la Ciutat de Tarragona.

Ha realitzat un treball constant d’aprofundiment en la música antiga per a cor: des de la música medieval, del Llibre Vermell de Montserrat; al Renaixement, amb muntatges com Imatges musicals del temps de Joanot Martorell, l’Aplec de cançons profanes cantades pels nobles cavallers que combateren ab Tirant lo Blanc en les grans festes, solemnitats e magnificències que foren en les bodes del Rei d’Anglaterra o la Missa Quarti Toni de Tomás Luís de Victoria; fins al Barroc i Classicisme, amb la cantata Das neugebor’ne kindelein de D. Buxtehude, l’antífona O praise the Lord with one consent de G. F. Händel o la Missa Brevis Santcti Joannis de Deo de F. J. Haydn.

En el seu repertori no hi mancat l’obra del segle XVI, creada per músics de casa: La Trulla de Bartomeu Càrceres, Las Cañas de Joan Brudieu o La Negrina i La Guerra de Mateu Fletxa. Ni la realitzada per diferents músics espanyols durant la seva estada a Amèrica (segles XVI i XVII), com Gaspar de Fernández, Tomás de Torrejón i Velasco o Gerónimo González. També hi podem trobar obres d'altres autors com són: JS Bach, WA. Mozart, M. Duruflé, E. Elgar, G. Fauré, C. Taltabull o M. Oltra, així com una selecció de peces, harmonitzades per a cor, extretes del món del cinema.

En la interpretació de certes peces d’Ars Nova s'ha comptat amb l’acompanyament de flautes de bec i diversos instruments de percussió; en partitures del Renaixement, a més de la percussió i les flautes de bec, hem utilitzat instruments de corda de l’època com la tiorba, o de vent com la xeremia, el sacabutx o el baixó, i, finalment, pel Barroc i Classicisme, hem necessitat el concurs d’una orquestra de cambra amb violins, violes, violoncels, contrabaix i clavecí (o orgue)

La direcció del Cor ha estat a mans de diversos professionals: Miquel Barbarà, Jordi Domingo, Xavier Pastrana, Glòria Fernández, Carles Valls i Eduard Pàmies que n’és el director actual.